Unitat 6 Riscos sanitaris derivats de les piscines d’ús públic

6.1 Origen i tipus contaminació

Als banyistes se’ls hi poden introduir els gèrment a través de la pell, de les mucoses i de l’aparell genito-urinari, mentre que als no banyistes, els hi entra a través del calçat.

Per evitar la contaminació, es essencial un control sanitari de l’aigua. Per aquesta raó i així evitar els dos tipus de ontaminanció (biològica i química), s’utilitzen productes químics.

6.2 Risc sanitari per contaminació biològica

Aquest risc depen del tipus ui nombre de microorganismes i de l’individu exposat, és a dir les seves condicions, (edat,estat de salut i estat immunitari).

Hi ha diferents tipus de microorganismes. Per una banda, trobem els bacteris, organismes microscòpics unicel·lulars sense nucli. Per un altre banda, trobem els fongs, organismes que poden ser uni o pluricel·lulars que causen infeccions. Per acabar, trobem els virus, que no són organismes vius, sinó que són partícules microscòpiques que necessiten cèl·lules per reproduir-se, podent així causar malalties.

6.2.1 BACTERIS

En una piscina en males condicions, el risc d’infecció bacteriana és elevat degus a que els bacteris es multipliquen molt ràpidament, i poden sobreviure en forma d’espores, alguns banyistes que hagin patit malalties infeccioses poden infectar altres banyistes i a que l’ésser humà és portador de nombrosos bacteris no patògens, però que poden afectar a persones amb poques defenses immunitàries.

Otitis externa:

• Inflamació del conducte auditiu extern i medi és molt normal en nedadors (mal de l’oïda del nedador).
• Els bacteris més freqüents que la causen són Pseudomonas i Sthaphylococcus.
• La prevenció consisteix en una bona desinfecció de l’aigua.

Afeccions gastrointestinals:

• Provocada per bacteris coliforms (gèrmens fecals): diarrees i disenteria bacil·lar.
• El 20% de les afeccions causades pel bany són de caràcter gastroentèric.
• La prevenció consisteix en una bona desinfecció de l’aigua.

Conjuntivitis:

• També molt freqüent en nedadors
• Pot ser deguda a bacteris però també a una concentració excessiva de clor.

Legionel·losi:

• Sistemes aigua calenta/freda, equips de transferència de massa d’aigua en corrent d’aire amb producció d’aerosols i humidificadors, hidromassatges, …
• Pneumònia

La Legionel·la és un bacteri natural de zones aquàtiques, fonamentalment rius, llacs, aigües termals i fangs, però no les aigües salades, ja que la sal inhibeix el seu creixement. Aquesta bactèria pot sobreviure en petites quantitats en els sistemes potabilitzadors d’aigua, fent que pugui ser transportada amb ella als edificis on pot colonitzar les instal·lacions de subministrament d’aigua i sistemes d’acondicionament de l’aire. Així el microorganisme pot trobar-se en qualsevol tipus d’instal·lació artificial en què intervingui l’aigua, com són dipòsits, conduccions d’aigua corrent, torres de refredament, humidificadors, nebulitzadors, dutxes i aixetes; en tots aquests àmbits la temperatura, la protecció física i l’existència d’altres nutrients afavoreixen el seu desenvolupament. Creix a temperatures entre 20 i 50ºC.

La legionel·losi pot estar causada per diverses espècies del gènere Legionella. Actualment se’n coneixen 30 espècies i encara que la clínica que produeixen la majoria d’elles és pràcticament indistingible, se sap que el 90% de casos de legionel·losi estan causats per l’espècie Legionella pneumophila. Es coneixen 14 serogrups de L. pneumophila, i l’1 és el més freqüentment implicat en casos de malaltia.

La legionel·la infecta mitjançant la inhalació dels aerosols de l’aigua contaminada:

• Es contagia via respiratòria, no es contagia per beure aigua contaminada.
• La seva supervivència a l’aire és curta.

Factors de risc individuals:
–Edat avançada, tabaquisme, alcoholisme, individus immunodeprimits, diabetis, càncer, malalties respiratòries cròniques, ….

Cartell informatiu de Legionella pneumophila

6.2.2 FONGS

El seu hàbitat natural són les zones humides:

• Platges piscina, terra vestuaris i dutxes
• Roba i calçat

Les malalties que se’n deriven s’anomenen micosis i són afeccions cutànies (dermatòfits).

Epidermofilia inguinal

• Causada per un fong del gènere Tricophyton.
• Lesions localitzades en cara interna cama i plec inguinal (afecta sobretot a homes).
• Molt contagiosa per contacte amb la roba, objectes de bany i contacte directe.

Peu d’atleta o epidermofilia del peu:

• Causada per un fong del gènere Epidermophyton, el fong més freqüent de les instal·lacions esportives.
• Lesions en l’espai interdigital dels peus: descamació, edema, envermelliment de la pell i úlcera.
• El contagi es produeix a través de els escates de pell que contenen el fong i que poden quedar a la platja piscina, terra vestuaris, dutxes, …

Pitiriasis versicolor

• Causada pel fong Malassezia furfur.
• Lesions de color marró o blanc, que a vegades causen picor, localitzades en pit, esquena, coll i braços.
• El contagi més freqüent és l’indirecte (tovalloles, samarretes, esponges, …).

Candidiasis

• Causada pel fong Candida albicans.
• Habitualment es troba en superficie de mucoses, interior tub digestiu i vagina sense causar molèsties.

Bacteris Virus Fongs

6.2.3 VIRUS

Es poden trobar a l’aigua i als terres humits.

Les piscines poden ser una font de contagi de berrugues cutànies però NO incideixen en la transmissió d’hepatitis B o de la SIDA.

Berrugues o papil·lomes:

• Provocades pel virus del papil·loma humà.
• Són molt freqüents (la incidència és major entre 12 i 16 anys).
• S’adquireixen per contacte directe amb la pell infectada o indirectament per objectes contaminats (fomites).

Mol·lusc contagiós:

• Provocades pel virus del grup dels poxvirus.
• Les lesions (cara, coll, aixelles, …)  no solen provocar molèsties i afecta principalment a nens i joves.
• És molt contagiós, ja sigui per contacte directe com indirectament per objectes contaminats (tovalloles, roba, …).

6.2.3 FACTORS QUE AFAVOREIXEN LA CONTAMINACIÓ MICROBIOLÒGICA

• L’elevada concentració humana a l’aigua
• L’intercanvi de tovalloles, sabatilles, …
• La manca de renovació de l’aire
• L’atmosfera humida i tèbia
• Els revestiments antilliscants
• La pell poc eixugada
• L’estat immunitari de l’organisme humà.

6.2.4 VIES D’ENTRADA DELS MICROORGANISME SI MALALTIES QUE SE’N DERIVEN

La pell dels banyistes:

Encara que és una barrera protectora, està sotmesa a maceració a causa del bany i pot tenir ferides.

• Fongs dermatòfits: herpes i peus d’atleta
• Llevats (Candida albicans): candidiasi
• Bacteris estafilococs: furoncolosi
• Virus (Papil·lomavirus): berrugues plantars.

Les mucoses (rinofaringe, ulls, oïda …)

• La irritació de les mucoses (salinitat i clor) provoca la vasodilatació del teixit conjuntiu i facilita l’entrada del germen.
• Llevats (Candida albicans): candidiasi.
• Pseudomonas aeruginosa: angines i otitis

La via gàstrica:

• Bacteris coliforms (gèrmens fecals), Salmonella, Escherichia coli i Shigella: diarrees i disenteria bacil·lar.
• El 20% de les afeccions causades pel bany són de caràcter gastroentèric.

L’aigua i el terra:

• Pot provocar totes les malalties anteriors.
• Legionella: pneumòmia

Material d’animació:

• Floridures (Aspergillus): infeccions cutànies i del conducte auditiu extern
• Virus (Papil·lomavirus): berrugues

6.3 Risc sanitari per contaminació química

Intoxicacions agudes:

• Causades per la ingestió o la inhalació massiva de productes per al tractament de l’aigua (personal de manteniment i neteja del centre).

Intoxicacions lleus:

• Irritacions oculars i de les mucoses per reacció amb els desinfectants, sobretot clor.
• Hipersensibilitat al brom.

6.4 Mesures preventives i de control

Disseny de la piscina:

• Equipaments sanitaris (dutxes) i accessos adequats : limitar l’aportació de contaminants.
• Terra i parets de fàcil neteja i desinfecció, recirculació correcta i continua de l’aigua i tractament adient: eliminar la contaminació residual.

Formació del personal de manteniment i neteja però també dels usuaris.

Implantació d’un sistema d’autocontrol.

6.4.1 NORMES SANITPARIES PER ALS USUARIS DE LA PISCINA

6.4.2 CONTROL MICROBIOLÒGIC BANY