Unitat 5: Manteniment del sistema de ventilació i climatització

5.1 Conceptes

Ventilació: Millora la qualitat de l’aire interior mitjançant la renovació de l’aire interior.

Climatització: Millorar la qualitat de l’aire per obtenir un confort respecte a la temperatura.

  • Sistemes d’emissió de calor: Climatitzadors, aereotermos, ventiladors o fancoils, radiadors,…
  • Sistemes recuperadors de calor: Recuperadors de plaques, recuperadors rotatius
  • Sistemes de refrigeració: Free-cooling, refrigeradors amb recuperació de calor, refredament evaporatiu

5.2 Elements

  • Preses d’aire exterior
  • Unitats de tractament de l’aire:
    • Formats per:
      • Envoltant (elements de sustentació)
      • Ventiladors (elements que aporten l’energia necessària per moure l’aire pels conductes).
      • Bateries (elements que refrigeren o escalfen l’aire). Poden contenir aigua o refrigerant.
      • Humidificadors (elements que aporten humitat a l’aire).
      • Filtres (elements per eliminar contaminants que entren transportats per l’aire).
  • Conductes d’impulsió/retorn. Espai físic pel qual circula l’aire. Caracteritzats pel seu material o per la seva secció.
  • Sistemes de control. Mecanismes d’avís de la qualitat de l’aire.
  • Difusors

5.3 Deshumectador

Al recinte piscina existeix un elevada humitat relativa degut a la vaporització de l’aigua. La temperatura de l’aigua del vasos de les piscines cobertes genera de manera natural una evaporació d’aigua, en forma de vapor d’aigua. Aquesta evaporació s’incrementa significativament amb l’agitació de l’aigua per part dels usuaris dels vasos.

Per això, cal rebaixar aquesta humitat i mantenir-la en nivells de 60-75%. Això es pot fer:

  • Ventilant
  • Deshumifdificant:
    • Provocant condensacions controlades (recuperant calor)
    • Substituint aire humit per aire exterior més ‘sec’
    • Per adsorció química
  • Escalfant

Això es realitza en funció de:

  • L’ocupació
  • L’estat de l’aire interior
  • L’estat de l’aire exterior

5.4 Punts bàsics

Climatitzadors – UTA

  • Filtres – estat correcte
  • Recuperadors – estàtics, tot i ser menys eficaços contaminen menys
  • Humidificadors – més segurs si són de vapor que d’aigua (legionel·losis).
  • Bateries de fred i calor- tenir ben netes les safates.
  • Panells del climatitzadors- en cas de que siguin de fibres s’hauria de recobrir de paper d’alumini per evitar el pas de les fibres a l’aire.
  • Desguassos dels condensadors de les safates – s’han de connectar a un baixant pluvial ja que si es connecten al baixant de sanejament, són una font important d’olors.

Conductes:

Han d’intentar mantenir-se nets i evitar entrada i condensació d’aigua.

  • Han de ser accessibles.
  • Instal·lar  seccions de filtració de classe F5 mínim.
  • Impedir condensacions a l’interior dels conductes mitjançant aïllament tèrmic.
  • Utilitzar preferentment conductes amb superfícies

Unitats terminals:

  • Filtres – estat correcte
  • Bateries de fred i calor- tenir ben netes les safates.

Preses d’aire exterior:

  • Evitar proximitat a xemeneies: expulsió, extracció garatges, cuines, banys i torres de refrigeració.

5.5 Paràmetres

Segons el reglament piscines d’ús col·lectiu:

  • Temperatura aigua 24 a 30 °C (depèn ús)
  • Temperatura aire 1 a 2 °C > T aigua.
  • Humitat relativa 60 – 65 %

5.6 Contaminants

El clor és el principal contaminant químic que ens podem trobar a l’ambient a les piscines cobertes.

Segons la NTP341 d’Exposició al clor en piscines cubertes:

  • El clor és un gas irritant de les mucoses i de l’aparell respiratori que pot produir hiperreactivitat bronquial a individus susceptibles.
  • Les persones exposades durant llargs periodes de temps a baixes concentracions de clor poden presentar una erupció que es coneix com cloracné.
  • Els nivells de clor ambiental que s’utilitzen com referència en estudis higiènics estan pensats per ambients industrials amb risc de presencia de clor.

L’American Conference of Governmental Industrial Hygienist (ACGIH), estableix un valor umbral límit (TLV) per al clor, de 1.5 mg/m3 per exposicions de 8 hores al dia i 40 h a la setmana i un de 2.9 mg/m3 per curts períodes d’exposició, que és un valor molt utilitzat com a referència en higiene industrial, no presentant diferencies especialment significatives amb els altres valors utilitzats com a referència o establerts com normatives.

  • A més grandària del vas de la piscina i major nombre de nedadors, major concentració de clor a l’aire.
  • Encara amb el mateix nombre de nedadors a la piscina, els resultats obtinguts sobre la presència de clor a l’aire a la vora de la mateixa són diferents. Un entrenament del tipus “manteniment” (amb escassa agitació de l’aigua) genera una presència de clor a l’aire molt inferior que la que es determina quan es realitza una natació del tipus esportiu (amb entrenament intens i forta agitació de l’aigua) o recreatiu (nens jugant).
  • A les piscines amb assortidors puntuals de clor, els mesuraments de la concentració de clor a l’aire efectuats a les proximitats dels assortidors resulten significativament més elevats que els mesuraments efectuats en punts més allunyats, no passant així a les piscines amb assortidors de clor distribuïts uniformement per tot el fons de la piscina.
  • La concentració ambiental de clor augmenta clarament cap al final de la jornada.
  • S’ha observat que en algunes piscines amb ventilació deficient, en presentar un contingut de clor a l’aigua elevat (encara dins de la normativa), la concentració de clor a l’aire era molt elevada. Així mateix, quan, no es complia l’exigència normativa de dos graus de diferència entre la temperatura ambiental i la del got de piscina, perquè aquesta última era massa alta, el despreniment a l’aire de clor era més gran. Això actua negativament tant pel que fa a contaminació de l’aire com a menys temps d’estada del clor a l’aigua, i en redueix els efectes desinfectants.
  • Les possibles causes de la presència de concentracions elevades de clor a l’aire de la piscina són dues: mal funcionament del sistema de cloració automàtic i ventilació inadequada.
  • La majoria de piscines tenen una ventilació amb renovació insuficient, que explica l’augment de la concentració ambiental al llarg del dia. Les causes de la mateixa s’han de buscar en l’elevat cost energètic de la climatització-ventilació i que els corrents d’aire existents han de ser tan petits com sigui possible per qüestions de confortabilitat.
  • L’ocupació i activitat dels nedadors presents és molt variable, i estan directament relacionades amb la presència de clor ambiental. Seria convenient ajustar la renovació de l’aire a aquestes circumstàncies per mantenir la concentració de clor ambiental tan baixa com sigui possible.
  • Els nivells de clor ambiental a què estan exposats els nedadors són inferiors als valors TLV per a 8 hores/dia esmentats anteriorment, entre 10 i 40%. Tot i això, el ritme respiratori que mantenen els nedadors, waterpolistes és molt superior al d’un treballador fent un “treball moderat” que és, en principi, el supòsit per a l’establiment del TLV. Pel que fa al temps d’exposició, la majoria dels nedadors fan dos entrenaments diaris de dues hores cadascun de durada, fet que implica quatre hores diàries a la piscina. Tenint en compte allò exposat i considerant a més que el nedador es troba immers en el propi focus d’emissió de clor, és probable que tingui lloc una exposició propera als valors TLV per a 8 hores i per a curts períodes d’exposició
  • A banda dels nedadors, també els monitors tècnics de manteniment i altres empleats de les piscines estan exposats a un ambient amb una concentració de clor.

En el cas dels microorganismes, a la següent taula es poden observar els límits segons el document de Control i manteniment higiènic del sistema de ventilació i climatització en instal·lacions esportives:

5.7 UNE 100012:2005 Higiene dels sistemes de ventilació i acondicionament d’aire (SVAA)

  • Determinació de la necessitat de neteja i  verificació de la mateixa
  • Calcificació de los usos dels edificis.
  • Elements del SVAA que han de ser avaluats
  • Protocols d’avaluació, validació i estàndards:
    • Inspecció visual
    • Inspecció microbiològica i estàndards
    • Inspecció de matèria particulada i estàndards
  • Freqüència d’avaluació
  • Avaluació de l’impacte ambiental a ambients d’interior

Valoració: Determinació de necessitat d’higienització

Validació: Verificació de la eficàcia de la higienització.

Cal dur a terme una inspecció o avaluació del sistema:

  • Inspecció visual dels elements,
  • Mostratge de l’estatat de les superfícies – Indicarà la potencialitat del sistema per a distribuir contaminants a l’aire.
  • Anàlisi de la qualitat de l’aire de ventilació – indica els contaminants actuals presents al sistema.

Avaluacions: Integrades al programa de manteniment preventiu dels edificis i al sistema de gestió de la qualitat de l’aire interior.

Cal considerar:

  • Classificació de l’edifici,
  • Elements del sistema a ser avaluats,
  • Protocols d’avaluació, resultats i estàndards,
  • Freqüència d’avaluació.

Usos dels edificis:

  • Industrial 
  • Oficines 
  • Restauració
  • D’ús especialitzat (sales blanques, laboratoris)
  • Multiús (activitats mixtes)
  • Residencial
  • Comercial
  • Sanitari

Elements del SVAA a ser evaluats:

  • Unitats de tractament d’aire (UTAs) i climatitzadors. Tots els seus components.
  • Xarxa de conductes d’impulsió (porcions representatives dels mateixos: unitats terminals, plenums, bateríes de calentament i refredament, conductes flexibles, atenuadors acústics,….).
  • Xarxa de conductes de retorn (porcions representatives dels mateixos).

5.7.1 INSPECCIÓ VISUAL

  • Utilitzeu fotografia i filmacions. Registreu per escrit qualsevol dany i condició particulars observada.
  • Protocol d’inspecció: dissenyat i executat per un especialista en higiene, amb formació de Tècnic Superior en Prevenció, especialitat Higiene, i coneixements en ambient interior i mostratge en SVAA.
  • Reviseu elements del SVAA – mostratge en funció del nombre de sistemes a netejar, mides, disseny del sistema i xarxa de conductes.
  • Redacteu un informe tècnic de l’estat de les instal·lacions que inclogui:
    • Control dels equips (tipus, especificacions tècniques i estat de conservació).
    • Control de les xarxes de conductes (materials i accessibilitat, i estat de conservació).
  • Cal un pla que especifiqui de forma coordinada com cada àrea de l’edificio ha ser protegida durant les diferents fases del projecte.

5.7.2 AVALUACIÓ AIRE I SUPERFÍCIES

Cal avaluar tots els components de les unitats de tractament d’aire, superfícies de conductes, aire impulsió i retorn.

Aire:

  • Impulsió
  • Ambient interior
  • De retorn
  • Exterior

Superfície: abans i després de la higienització

  • UTA’s
  • Superfícies conductes d’impulsió i retorn
  • Qualsevol altra zona que es consideri.

Criteris d’avaluació

  • Sistema net: valors per sota de nivells d’higienització acceptables.
  • Sistema brut: valors per sobre de nivells d’higienització acceptables.
  • Valor límit d’acceptabilitat: valor per sobre del que es considera que el sistema està contaminat i cal higienitzar.
  • Nivell d’higienització acceptable: valor per sota del que les operacions d’higienització es consideren eficaces.
  • Nivell de desinfecció acceptable: valor per sota del que les operacions de desinfecció es consideren eficaces.
  • Superfícies:
     Valor límit d’acceptabilitat:
    • Previ a la neteja: 100 ufc/25 cm² mesòfils totals
    • Posterior a la neteja: <100 ufc/25 cm² mesòfils totals i un percentatge de reducció > 85%
    • Posterior a la desinfecció: 100 ufc/25 cm² aerobis totals.
  • Aire:
    • Valor màxim recomanat en ambiente interior < 800 ufc/m³ mesòfils totals.
    • Amplificació bacteriana d’interiors >200 ufc/25 cm² mesòfils totals superen la contaminación de l’ambient exterior.
    • Valor orientatiu recomanable de l’aire d’impulsió després de la higienització  <100 ufc/m³ mesòfils totals.
  • Matèria particulada:
    • Avalua la brutícia adherida i dipositada a la superfície interior del sistema:
      • Tots els components d’UTAs, superfícies conductes, d’impulsió i retorn.
      • Cal emetre un informe tècnic d’avaluació de l’estat de brutícia de les instal·lacions.
      • Cal entregar un pla que especifiqui de forma coordinada com cada àrea de l’edifici ha de ser protegida durant les diferents fases del projecte
    • Cal higienització SI El sistema descarrega partícules visibles a l’espai interior condicionat.
    • Cal higienització SI el sistema contribueix a la concentració detectada de matèria particulada aèria en suspensió.
    • Valor límit recomanat per a la consideració de BRUT : >1 g/m2– assaig d’aspiració.
    • Se considera NET si el valor de pes net de matèria particulada es de Nivell d’higienització acceptable:
      • < 75 mg/m2 para ensayo de aspiración
      • < 15 mg/100 cm2 para ensayo de adherencia

Freqüència d’avaluació:

Proveïdor de serveis d’higienització: aïllament, depressió, velocitat de captura i filtració.

  • Treball: extracció de brutícia, microorganismes, pols, fongs i residus que s’acumulen a l’interior dels conductes i a l’equip de ventilació i condicionament d’aire.
  • Mètodes de neteja:
    • Aspiració amb contacte;
    • Amb aire a pressió;
    • Raspallat mecànic.
  • Els treballs de desmuntatge i muntatge dels elements mecànics d’un SVAA han de ser duts a terme per personal especialitzat amb carnet d’instal·lador-mantenidor.

Desinfecció:

  • Aplicació d’un producte o procediment biocida
  • Només ha de ser utilitzat en casos de creixement actiu de fongs o quan han estat verificats mitjançant probes, uns nivells de contaminació microbiològica interior que es considerin inacceptables, es a dir, quan existeixi “amplificació bacteriana”.

Exemples de protocols de neteja

Exemple de periodicitat de manteniment

Exemple de pla de manteniment