Unitat 1. Els residus i la seva classificació

1. 1 QUÈ SÓN ELS RESIDUS?

Segons la Llei 25/2004, de residus, es considera residu qualsevol substància o objecte del qual el posseïdor es desprèn, o té la intenció o l’obligació de desprendre’s. Aquesta definició és àmplia i permet incloure tant els materials domèstics com els industrials, sempre que es considerin improductius o innecessaris per a qui els genera.

La finalitat de la gestió dels residus és garantir la protecció de la salut pública i del medi ambient, afavorint un desenvolupament sostenible i promovent la reutilització i la valorització dels materials abans d’arribar a la seva eliminació definitiva.

1. 2 CLASSIFICACIÓ DE RESIDUS

Els residus es classifiquen principalment en residus domèstics (RSU) i residus assimilables a urbans (RAU), segons la seva procedència i característiques.

• Residus domèstics (RSU): són aquells que es generen a les llars, comerços, oficines o serveis i que tenen una composició semblant als residus quotidians d’una casa. Es poden recollir mitjançant els serveis municipals i, en molts casos, es poden separar selectivament per ser reciclats o valoritzats (com el paper, el vidre o els envasos). Aquest tipus de residu és el més habitual i el que tota la ciutadania pot gestionar de manera directa a través dels contenidors o deixalleries.

• Residus assimilables a urbans (RAU): són aquells que, tot i provenir d’activitats industrials, comercials o de serveis, tenen una naturalesa similar als residus domèstics i poden ser tractats de la mateixa manera. Això inclou, per exemple, els residus de restaurants, tallers, oficines o petites empreses. Tot i que s’assemblen als domèstics, en alguns casos poden requerir autoritzacions o gestions específiques, sobretot si presenten característiques de perillositat o volum elevat.

1.2.1 Segons la seva composició

Segons la seva composició, els residus es poden dividir en envasos, paper i cartró, vidre i altres materials com metalls, fusta, pintures, olis, plàstics o restes diverses. Aquesta classificació permet identificar de què està fet cada residu i, per tant, organitzar millor la seva recollida, tractament i reciclatge.

1.2.2 Segons la seva degradabilitat

Els residus es classifiquen en funció del temps que triguen a descompondre’s o a ser absorbitts pel medi ambient. Aquesta distinció és important per determinar quins materials es poden reintegrar al cicle natural i quins necessiten un tractament més específic per evitar la contaminació.

• Residus orgànics: provenen de matèries vegetals o animals, o bé de restes d’activitats humanes que generen productes biodegradables. Són materials que es poden transformar en compost o energia mitjançant processos naturals o industrials.

• Residus inorgànics: són materials no biodegradables o que tarden molt temps a degradar-se. Inclouen productes artificials com plàstics, metalls, vidre o ceràmica, que no poden reincorporar-se fàcilment al medi.