U2. Marc normatiu

2.1 Llei 25/2004, del 14 de desembre, de residus

L’objecte d’aquesta llei és establir el règim jurídic de la producció i gestió integrades dels residus amb la finalitat de protegir la salut pública i preservar el medi ambient , en el marc d’un desenvolupament sostenible.
Aquesta llei és aplicable a tots els residus sòlids i líquids que es produeixen, es posseeixen o es gestionin en territori d’Andorra i que no estan regulats per una normativa específica. Exclusions: emissions atmosfèriques, abocaments d’AR, els residus de minerals i pedreres i residus agrícoles o de ramaderia (excepte tòxics generats per l’activitat).

Definicions a tenir presents:

  • Residu: qualsevol substància o objecte del qual es desprengui el posseïdor, o que el posseïdor tingui la intenció o l’obligació de desprendre’s. Els residus es poden classificar per diversos criteris:
    • El seu estat físic: sòlid, líquid o gasos
    • La seva procedència: industrials, agrícoles, sanitaris i residus sòlids urbans (RSU)
    • La seva perillositat: residus perillosos, radioactius i inerts
  • Residus urbans: residus generats en domicilis particulars, comerços, oficines i serveis, o assimilables a aquests.
  • Residus específics: aquells residus que exigeixen règims específics de gestió. Engloben: residus carnis, residus sanitaris, medicaments, residus de la construcció, els fangs d’estacions depuradores d’AR, les cendres i escòries dels centre de tractament tèrmic de RSU, els voluminosos (mobles, RAEE’s).
  • Residus perillosos: es consideren residus perillosos els residus explosius, líquids inflamables, sòlids inflamables, oxidants, peròxids orgànics, tòxics, substàncies infeccioses, corrosius, ecotòxic, etc. També ho són:
    • Residus marcats amb un asterisc al Codi Nacional de Residus (CNR).
    • Qualsevol residu qualificat com a perillós.
    • Els envasos o recipients buits que han contingut substàncies perilloses.
  • Residus biodegradables: són aquells residus que es poden descompondre per l’acció de microorganismes (aerobis o anaerobis).
  • Residus inerts: són aquells residus que no experimenten cap transformació física, química o biològica significativa.
  • Subproducte: residus que es poden utilitzar com a matèries primeres o substituts de productes comercials sense ser sotmesos a cap tractament previ. Per exemple: ramaderia o indústria.
  • Gestor: persona, entitat pública o privada autoritzada a realitzar operacions de gestió de residus.
  • Gestió de residus: recollida, transport, exportació valorització, emmagatzematge, comercialització i l’eliminació dels residus.
  • Recollida selectiva: sistema de recollida diferenciada que faciliti l’aprofitament posterior dels materials valoritzables del residus .
  • Reciclatge: transformació del residu per a la seva finalitat inicial o per altres. Conjunt d’operacions per la recuperació de subproductes dels residus.
  • Valorització: processos enumerats a l’annex IIB de la Directiva 75/442/CEE del Consell. Pot ser:
    • Energètica: operació d’aprofitament del poder calorífic dels residus mitjançant tecnologies respectuoses amb el medi ambient. (Ex: Forn incinerador)
    • Material: transformació total o parcial del material contingut en els residus per elaborar nous productes. (Ex: Càpsules de cafè).
  • Eliminació: processos enumerats a l’annex IIA de la Directiva 75/442/CEE del Consell.
  • Deixalleria: centre de recepció i emmagatzematge on es poden dipositar, de manera selectiva, determinats residus per permetre la seva gestió correcta prioritzant-ne la valorització. Es distingeixen dos tipus:
    • Deixalleria comunal: ciutadans
    • Deixalleria industrial: empreses
  • Centre de transferència: centre que té per finalitat condicionar o emmagatzemar temporalment els residus abans de ser tractats.
  • Abocador: instal·lació d’eliminació dels residus per dipòsit controlat en la superfície o sota terra
  • Lixiviat: qualsevol líquid que percola pels residus dipositats en u abocador.

2.2 Catàleg Nacional de Residus (CNR)

Es va crear una llista europea de resodus amb l’objectiu de disposar d’una terminologia i d’una definició de residus comunes per millorar l’eficàcia de la gestió dels residus. Andorra, per tal d’homogeneïtzar i apropar la terminologia a la dels països veïns i facilitar així el trasllat de residus, va generar el Catàleg Nacional de Residus (CNR).

Dins aquest catàleg, es troben els residus classificats mitjançant codis de 6 xifres, i els títols que donen nom als capítols i subcapítols, es classifiquen mitjançant codis de 4 i 2 xifres.

En el cas dels residus perillosos, ens trobem que al final del codi hi ha un asterisc (*) que indica la seva característica de perillositat.

Exemple de codificació

2.3 Reglament de gestor de residus

L’objectiu d’aquest reglament és crear i regular el Registre de Gestors Privats de Residus, definir els procediments i condicions necessàries per obtenir l’autorització, i fixar l’import de l’assegurança i fiances que han de tenir tots els gestors.
És aplicable a tota persona o entitat privada que realitzi operacions de gestió de residus dins del territori d’Andorrà.

2.3.1 CATEGORIES DE GESTORS PRIVATS DE RESIDUS:

  • Transportistes de residus: persona o entitat pública o privada que estigui autoritzada a realitzar operacions de recollida i transport de residus per a tercers. La persona realitzar operacions de recollida i transport de residus de terceres persones. La persona o entitat privada que vulgui realitzar operacions de recollida i transport de residus ha d’estar autoritzat pel departament de Medi Ambient i inscrita al Registre de Gestors Privats de Residus.
    Per exportar residus fora del territori Andorrà, cal ser un gestor transportista autoritzat i disposar de l’autorització d’exportació.
    Els vehicles destinats al transport de residus han de complir les prescripcions tècniques següents:
    • ITV favorable + targeta de transport
    • Complir normativa ADR per al transport de residus perillosos
    • Han de disposar d’un espai de càrrega impermeable a l’aigua delimitat per superfícies llises i rentables, excepte vehicles que transportin residus inerts
    • Han d’anar equipats amb recipient i utensilis per recollir els residus en cas de vessament accidental
  • Normes de transport:
    • El mateix vehicle no pot transportar al mateix temps RSU i residus no urbans, ni categories de residus incompatibles entre ells.
    • Els vehicles s’han de conservar sempre en bon estat de neteja i si és necessari, desinfectar-los regularment.
    • Els vehicles carregats amb residus no poden romandre estacionats abans de ser buidats, i en cas d’avaria cal buidar la càrrega en altres vehicles de les mateixes característiques.
    • En cas de sinistre o accident que provoqui la pèrdua o abocament dels residus transportats, el transportista ha d’actuar segons el Protocol d’actuació.
    • Dins de la cabina, el conductor ha de disposar dels EPI’s i altres equipaments per fer front a incidents o accidents
  • Entitat d’emmagatzematge de residus: persona o entitat pública o privada que estigui autoritzada a emmagatzemar residus fora del lloc de producció. Poden realitzar operacions de compactació i classificació de residus.
    La persona o entitat privada que vulgui realitzar operacions d’emmagatzematge de residus ha d’estar autoritzat pel departament de Medi Ambient i inscrita al Registre de Gestors Privats de Residus
    Els magatzems han de complir els següents aspectes:
    • Ha de garantir que no contamina l’aire, ni el sòl, ni el subsòl, ni les aigües i que no genera contaminació acústica
    • No produeixi cap impacte visual
    • Han de garantir les mesures de seguretat dels treballadors i l’entorn
    • Els residus ha d’estar emmagatzemats segons la seva naturalesa i perillositat
    • No poden estar EE en el mateix magatzem residus incompatibles entre ells
    • El temps màxim que un residu es pot guardar a les mateixes instal·lacions és d’un any
  • Entitat de tractament de residus: la persona o entitat pública o privada que estigui autoritzada a realitzar operacions de valorització o d’eliminació de residus.
    La persona o entitat privada que vulgui realitzar operacions de tractament ha d’estar autoritzada pel departament de Medi Ambient i estar inscrit al Registre de Gestors Privats de Residus.

2.3.2 OBLIGACIONS DELS GESTORS PRIVATS DE RESIDUS:

  • Disposar de l’autorització de gestor privat de residus
  • Disposar de l’autorització d’obertura i de posada en funcionament (ET)
  • Disposar dels mitjans humans, tècnics i materials adequats per a la gestió correcta dels residus.
  • Respectar les normes de gestió de residus.
  • Gestionar els residus segons aquest ordre: PxR > reutilització > reciclatge > valorització energètica > eliminació.
  • Aplicar el principi de proximitat geogràfica quant a la destinació final dels residus.
  • NO realitzar barreges de residus.
  • Disposar de personal format.
  • Respectar les normes de seguretat.
  • Portar al dia un llibre de control de residus i lliurar-lo al Departament de Medi Ambient (DMAS) en format electrònic a l’adreça residus@govern.ad
  • Utilitzar els formats i les eines de tramesa de documentació i/o informació definits pel DMAS.

Llibre de residus:

  • El gestor ha de disposar d’un llibre de control, en ordre cronològic
  • El llibre ha de constar d’entrades i sortides de residus inclosos els residus generats per la seva pròpia activitat.
  • Tramès anualment al DMAS, abans del 15 de febrer de l’any posterior.
  • Existeixen models realitzats pel DMAS que es poden descarregar al web: https://www.mediambient.ad/gestors-de-residus

Exemple de llibre de control

  • El llibre de control de transportistes i entitats d’emmagatzematge és el mateix
  • El llibre d’entitats de tractament endemés ha de contenir:
    • Tipus de tractament.
    • Data de processament del residu.
    • Tipus de residu generat en el procés, quantitat i codi CNR.
    • Destinació del residu generat en el procés.

2.3.3 DOCUMENTS DE SEGUIMENT I CONTROL

Els documents de seguiment i control permeten seguir els residus des del seu punt de producció fins a al seva destinació final.
Aquests documents de seguiment i control només s’utilitzen en el cas de gestió de residus perillosos
Els document de seguiment i control són:

  • Full de recepció de residus perillosos:
    • El gestor compra el full de recepció al departament de Medi Ambient
    • El full de recepció s’utilitza quan un gestor recull un residu perillós a un productor o quan un productor porta els seus residus fins a un gestor
    • El full de recepció consta de dos exemplars: un pel gestor i un pel productor (groc).
    • Totes les dades del full de recepció han de ser omplertes pel gestor de residus
    • La signatura i el segell s’ha de posar a tots dos exemplars perquè no s’autocopia
    • Tant el gestor com el productor guarden 5 anys el document
    • Sempre acompanyat del full de seguiment o full de seguiment itinerant
  • Full de seguiment de residus perillosos:
    • El gestor compra el full de seguiment al departament de Medi Ambient
    • S’utilitza quan el gestor recull un residu a un productor
    • Està format de 4 exemplars (màxim 4 gestors implicats) de diferents colors
    • Cadascun dels 4 exemplars ha de ser signat i segellat de manera individual
    • Aquest document ha d’anar acompanyat del full de recepció
    • El gestor guarda aquest document durant 5 anys
    • Les còpies no utilitzades han de ser guardades per l’últim gestor
  • Full de seguiment itinerant de residus perillosos:
    • El gestor compra el full de seguiment al departament de Medi Ambient
    • S’utilitza quan el gestor recull el mateix dia un mateix residu a un màxim de 20 productors
    • Està format de 4 exemplars (màxim 4 gestors implicats) de diferents colors
    • Cadascun dels 4 exemplars ha de ser signat i segellat de manera individual
    • Aquest document ha d’anar acompanyat del full de recepció
    • El gestor guarda aquest document durant 5 anys
    • Les còpies no utilitzades han de ser guardades per l’últim gestor

2.4 Reglament pel qual es regula la gestió dels residus carnis

L’objectiu prioritari és regular la gestió dels residus carnis i la gestió dels cadàvers d’animals generats per les activitat ramaderes, gestió de fauna salvatge, activitats veterinàries, indústries i establiments que generen residus carnis o similars, amb la finalitat de garantir la seguretat de les persones exposades, la salut pública, la defensa del medi ambient i la preservació dels recursos naturals. Cal esmentar que existeix un Reglament de modificació del Reglament pel qual es regula la gestió de residus carnis

Imatge de residus carnis

  • És d’aplicació a:
    • Explotacions destinades a la cria d’animals de renda.
    • Hospitals, clíniques i consultes veterinàries
    • Establiments que portin a terme activitats de producció, fabricació, elaboració i transformació de carns i productes carnis
    • Totes les activitats que generin residus assimilables al residus carnis

2.4.1 DEFINICIONS A TENIR PRESENT:

  • Residus carnis: cadàvers d’animals i qualsevol part anatòmica d’animals, així com els productes d’origen animal no destinats al consum humà o ja no puguin ser destinats
  • Gestor de residus carnis: persona física o jurídica autoritzada a realitzar operacions de gestió de residus carnis, independentment de si és o no productor.
  • Gestió de residus carnis: conjunt d’activitats encaminades a donar als residus carnis el destí final més adequat. Comprèn la classificació, recollida, EE, transport, tractament, eliminació o exportació.
    • La gestió dels residus carnis comprèn:
      • Gestió al centre productor: dins centres productors
      • Gestió a l’exterior del centre productor: exterior dels centres productors
  • Productor de residus carnis: persona física o jurídica que disposi d’una explotació agrària o d’un establiment que a conseqüència de la seva activitat, genera residus carnis.

2.4.2 CLASSIFICACIÓ DELS RESIDUS CARNIS:

Els residus carnis es classifiquen en:

  • Grup I: cadàvers d’animals: aquest grup inclou els cossos sencers o parts anatòmiques d’animals de renda, animals de companyia, animals salvatges, animals d’experimentació.
  • Grup II: productes d’origen animal: aquest grup inclou els productes d’origen animal derivats de l’activitat de producció i transformació de carns i productes carnis no destinats a consum humà.

2.4.3 DOCUMENTS DE SEGUIMENT I CONTROL:

  • Els documents de seguiment i control permeten la traçabilitat dels residus carnis des del centre productor fins al centre de tractament
    • Full de recepció de residus carnis
      • El gestor compra el full de recepció al departament de Medi Ambient
      • El full de recepció s’utilitza quan el productor de residus carnis els lliura a un gestor autoritzat
      • El full de recepció consta de dos exemplars: un pel gestor i un pel productor (groc).
      • Totes les dades del full de recepció han de ser omplertes pel gestor de residus
      • La signatura i el segell s’ha de posar a tots dos exemplars perquè no s’autocopia
      • Tant el gestor com el productor guarden 5 anys el document
      • Sempre acompanyat del full de seguimento full de seguiment itinerant
      • S’utilitza quan el productor de residus carnis els lliura a un gestor autoritzat
      • Tant el gestor com el productor guarden el document durant 5 ANYS
      • Sempre acompanyat del :
    • Full de seguiment itinerant de residus carnis
      • S’utilitza quan el gestor recull els residus carnis, el mateix dia, a un màxim de 10 productors i els porta al centre de tractament
      • El gestor compra el full de seguiment al departament de Medi Ambient
      • S’utilitza quan el gestor recull els residus carnis , el mateix dia, a un màxim de 10 productors
      • Està format de 4 exemplars (màxim 4 gestors implicats) de diferents colors
      • Cadascun dels 4 exemplars ha de ser signat i segellat de manera individual
      • Aquest document ha d’anar acompanyat del full de recepció de residus carnis
      • El gestor guarda aquest document durant 5 anys
      • Les còpies no utilitzades han de ser guardades per l’últim gestor

2.4.4 TRANSPORT DE RESIDUS CARNIS:

Les operacions de càrrega i descàrrega s’han de realitzar seguint criteris de d’higiene i seguretat, evitant qualsevol risc per al personal i pel medi.
El transport dels residus carnis del grup I i II es pot efectuar conjuntament i els vehicles destinats a la recollida i transport han de complir la normativa de transports i com a mínim complir:

  • Disposar d’un espai de càrrega impermeable a l’aigua, delimitat per superfícies llises, de fàcil neteja i desinfecció, i que sigui estanc al vessament del contingut.
  • Disposar de recipients i utensilis apropiats per a la recollida d’una pèrdua accidental de la càrrega.
  • Disposar roba de treball de recanvi, guants i envasos per contenir les eines i robes emprades en un cas de pèrdua de càrrega.
  • El termini transcorregut des de la recollida fins el lliurament al centre de tractament o eliminació no pot excedir les 24 h.
  • En el cas de superar aquest termini s’ha de disposar de locals i instal·lacions d’emmagatzematge autoritzades complint uns criteris mínims.

4.2.5 OBLIGACIONS DELS GESTORS DE RESIDUS CARNIS:

Les persones que efectuïn operacions de recollida, transport, d’emmagatzematge i de tractament de residus carnis, han de ser autoritzats com a gestors privats de residus i inscrits al Registre de Gestors Privats de Residus
Les obligacions són les mateixes que les establertes pels gestors de residus. També hauran de portar al dia el llibre de control de residus i lliurar el balanç semestral de residus al departament de Medi Ambient.
Podeu descarregar-vos el model del llibre de control i del balanç anual al web www.mediambient.ad

2.5 Reglament pel qual es regula la gestió de residus sanitaris

L’objectiu és regular la gestió dels residus sanitaris produïts en els centres i serveis sanitaris nacionals, amb la finalitat de garantir la salut de les persones, la defensa al medi ambient i la preservació dels recursos naturals.

Els seu àmbit d’aplicació, són els centres o establiments, públics o privats, que desenvolupin activitats sanitàries.

Exclusions:

  • La gestió externa dels residus dels grups I (RSU) i II (sanitaris no específics) d’un centre sanitari = gestió dels residus sòlids urbans
  • Residus de grup VI (naturalesa diversa) d’un centre sanitari = normativa específica que li sigui d’aplicació.

2.5.1 DEFINICIONS A TENIR PRESENT:

  • Gestió de residus sanitaris: conjunt d’actuacions encaminades a donar als residus sanitaris el destí final més adequat
  • Residu sanitari: qualsevol substància, producte o objecte generat per l’activitat sanitària del qual el seu productor es desprengui.
  • Productor: centre que genera residus sanitaris
    • La gestió de residus sanitaris comprèn:
      • Gestió intracentre: dins els centres sanitaris (departament de Salut)
      • Gestió extracentre: a l’exterior dels centres sanitaris (Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat)

2.5.2 CLASSIFICACIÓ DE RESIDUS SANITARIS:

  • Grup I: residus assimilables a RSU (envasos, paper, restes de menjar, material d’oficina, etc). No contemplen exigències especials en la seva gestió.
  • Grup II: residus sanitaris no específics (guixos, venes tacades de sang, secrecions, excrecions, etc). Aplicar mesures de prevenció, en la manipulació, la recolluda, l’emmagatzematge i el transport, únicament a dins del centre sanitari.
  • Grup III: residus sanitari. S’han d’aplicar mesures de prevenció en la manipulació, la recollida, l’emmagatzematge, el transport i l’eliminació, tant dins com fora el centre generador. Risc per la salut pública i laboral. Poden classificar-se en:
    • Residus infecciosos
    • Residus anatòmics (qualsevol resta anatòmica humana)
    • Sang i hemoderivats líquids
    • Agulles i material punxant i tallants¡ Vacunes vives i atenuades
  • Grup IV: Gestió subjecta a requeriments especials des del punt de vista higiènic i mediambiental, tant dins com fora del centre generador. Inclou: citotòxics = tòxic per les cèl·lules (restes de medicaments citotòxics o material que ha estat en contacte i té propietats cancerígenes, mutagèniques o teratogèniques).
  • Grup V: medicaments de rebuig (restes medicaments caducats o alterats).
  • Grup VI: residus de naturalesa diversa i altres residus tipificats en normatives singulars (residus radioactius, residus perillosos com olis minerals).

2.5.3 OBLIGACIONS DELS GESTORS DE RESIDUS SANITARIS:

Les persones que efectuïn operacions de recollida, transport i tractament de residus sanitaris, han de ser autoritzats com a gestors privats de residus i inscrits al Registre de Gestors Privats de Residus.
Les obligacions són les mateixes que les establertes pels gestors de residus. També hauran de portar al dia el llibre de control de residus i lliurar el balanç semestral de residus al departament de Medi Ambient.
Podeu descarregar-vos el model del llibre de control i del balanç anual al web www.mediambient.ad

2.5.4 TRANSPORT DE RESIDUS SANITARIS:

Les operacions de càrrega i descàrrega s’han de realitzar seguint criteris de d’higiene i seguretat, evitant qualsevol risc per al personal i pel medi
El transport dels residus sanitaris del grups III, IV i V es pot efectuar conjuntament
Els vehicles destinats a la recollida i transport dels residus sanitaris dels grups III i IV han de complir la normativa ADR han de satisfer:

  • ITV + targeta de transport
  • Han de disposar d’un espai de càrrega impermeable a l’aigua delimitat per superfícies llises, de fàcil neteja i desinfecció i estancs al vessament de contingut
  • Estar degudament retolats i identificats amb els pictogrames següent:
  • Estar equipats amb roba de recanvi, guants, i envasos per contenir la pèrdua de càrrega
  • Disposar de recipients i utensilis apropiats per a la recollida d’una pèrdua > accidental de la càrrega

El termini transcorregut des de la recollida dels residus sanitaris dels grups II, IV i V al centre productors fins al seu lliurament al centre de tractament no pot excedir les 24 h
En el cas que es superi aquest termini s’ha de disposar d’instal·lacions d’emmagatzematge amb unes condicions determinades.
En cas de sinistre o accident que produeixi el vessament de residus sanitaris dels grups II, IV i V, el gestor ho ha de comunicar al departament de Medi Ambient.

2.5.5 DOCUMENTS DE SEGUIMENT I CONTROL:

  • Els documents de seguiment i control permeten la traçabilitat del residus sanitaris dels grups II, IV i V dels centre productor fins al centre de tractament o eliminació
  • Els documents de seguiment i control són:

Full oficial de lliurament del productor al gestor:

  • Els centres productors han d’omplir les dades dels residus lliurats al gestor
  • Cal signar i segellar cadascuna de les dues còpies. Hi ha un full pel productor i un pel gestor
  • Els gestors han de comprar aquests fulls al departament de Medi Ambient
  • Cal guardar aquests documents durant 5 anys

Full oficial de lliurament del gestor al centre de tractament/eliminació:

  • El gestor compra el full de seguiment al departament de Medi Ambient
  • S’utilitza quan el gestor lliura els residus sanitaris al centre de tractament/eliminació
  • Està format de 2 exemplars de diferents colors
  • Cadascun dels 2 exemplars ha de ser signat i segellat de manera individual
  • El gestor guarda aquest document durant 5 anys

Els centres productors han d’etiquetar els recipients que contenen els residus sanitaris abans del seu lliurament al gestor: dades productor, dades gestor, pictograma.

2.5.6 CONSIDERACIONS ESPECÍFIQUES

Recollida:

  1. Classificació: És diferent sefons la diferent tipologia de residu.
    • Grup II: bosses
      • Estanqueïtat
      • Opacitat a la vista
      • Resistent a la ruptura
      • Absència de residus sòlids punxants o tallants
      • Gruix mín. 55 µm
      • Volum < 90 L
      • Bosses a dins d’un contenidor
    • Grup III (punxants i tallants):
      • Recipients impermeables, rígids i a prova de punxades
    • Grup III general i Grup IV:
      • Recipients d’1 sol ús (polietilè, poliestirè o polipropilè) per incineració completa, rígids, a prova de punyiment i amb tanca especial hermètica de fàcil obertura
      • Estanqueïtat
      • Opacitat a la vista
      • Resistent a la ruptura
      • Absència de residus sòlids punxants o tallants
      • Volum < 60 L
      • Recipient homologat
      • Recipients ≠ color i identificats
  2. Identificació: Identificació externa de bosses, recipients i contenidors
    • Grup II i V: No requereix identificació
    • Grup III (+punxants i tallants): Etiqueta de risc biològic.
    • Grup IV Etiqueta de risc químic.

Imatge etiqueta risc biològic per al Grup III

Imatge etiqueta de risc químic perl al Grup IV

Exemple de recipients

Emmagatzematge:

  • Període màx. 72 H, o 1 setmana si refrigeració (< 4ºC)
  • Espai ventilat, il·luminat, senyalitzat, condicionat per desinfecció i neteja
  • Tancat i fàcil accés
  • Protegit de la intempèrie, de tºC ↑, d’animals i d’únic accés per personal autoritzat

Transport:

  • Càrrega i descàrrega seguint criteris d’higiene i seguretat
  • Residus Grup III, IV i V transport conjunt

Tractament i eliminació: Eliminació de patògiens i protecció del Medi Ambient

  • Grup II: Tractament i eliminació com RAU
  • Grup III: Si existeix risc d’infecció primer esterilitzar i després com a RAU. Poden ser incinerats
  • Grup IV: Neutralització química i posteriorment incineració

És freqüent trobar.se amb ruptures de bossa, per aquesta raó:

  • S’han d’utilitzar bosses de galga adequada (>220mg/cm2)
  • No apilar les bosses
  • No comprimir les bosses a dins l’estructura de transport.
  • No arrisegar bosses.

És important portar els EPI’s adequats per la manipulació:

  • Guants resistents a punzades d’agulles, vidres o altres materials punxants
  • Guants adaptables i còmodes
  • Roba adequada (1 muda de recanvi)
  • Ulleres i mascareta (amb aerosols o possibles esquitxos)

2.6 Reglament pel qual es regula la gestió de medicaments

2.7 Reglament de modificació del Reglament pel qual es regula la gestió de residus perillosos

L’objectiu d’aquest reglament és: Garantir que les activitats de recollida, transport i emmagatzematge provisional de residus perillosos es realitzi protegint la salut de les persones i el medi ambient.

Residus perillosos: residus fàcilment inflamables, comburents, irritants, corrosiu, nocius, tòxics, cancerígens, corrosius, tòxics per a la reproducció, mutagènics, etc.
També ho són:

  • Residus marcats amb un asterisc al CNR
  • Els envasos o recipients buits que han contingut substàncies perilloses

S’aplica a totes les activitats productores de residus perillosos, a les activitats de gestió d’aquests residus i als envasos o recipients buits que hagin contingut residus perillosos. S’
Exclusions: els residus definits a la Llei de residus i els residus radioactius

2.8 Decret del 14 de maig de 2008, de modificació del reglament d’exportació de residus

2.9 Altres

Tot i que els que més s’utilitzen són els explicats en els apartats anteriors, també n’hi ha d’altres com:

  • Reglament relatiu a les condicions d’exportació fora del Principat d’Andorra de runes, enderrocs i altres residus de la construcció, i de l’establiment i el funcionament de centres de triatges (del 2001)
  • Acord entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya sobre el trasllat de residus (del 2012)
  • Reglament relatiu als centres de tractament tèrmic de residus (del 2006)